Pocs dies abans d’emportar-se sis premis Gaudí a casa, la directora de Creatura, Elena Martín, va afirmar que el 2023 va ser l’any de la “generació de la teràpia” per allò que les directores i directors del seu curs van mirar cap al passat per entendre present. Si preguntéssim a algun cineasta de què ha anat aquest 2024, la resposta, possiblement, seria immediata, molt més material que psicològica. Aquest any ha estat el de l’idil·li amb la taquilla, en què les sales s’han tornat a omplir. I no només ha passat amb una pel·lícula aïllada, convertida en l’excepció màgica com ho va ser Alcarràs el 2022 (2,3 milions d’euros de recaptació total). El 2024 ha passat amb dues cintes molt diferents per la seva particular mirada de classe, però convertides en fenomen de taquilla incontestable: el retrat tragicòmic de la decadència burgesa de Casa en flames va superar els tres milions d’euros de recaptació en només 16 setmanes de cartellera, mentre que l’exercici de memòria de la lluita veïnal i obrera d’El 47 va fer el sorpasso poc després, en assolir aquesta xifra talismà en la desena setmana als cinemes.
