Creixement exponencial. A banda de la música clàssica i el jazz, el nombre de referències discogràfiques editades a Catalunya el 1975 no arribaven a la cinquantena, mentre que l’any 2024 arriben gairebé a les 2000. Paradoxalment, la música ha perdut prestigi i ara, si no es tracta de músiques considerades cultes, és un entreteniment gairebé banal que sense el nostre permís ens assalta com el soroll dels automòbils. I quan es tracta de música amb perfil rellevant, acabem per sentir-nos molestos amb una insistència promocional que ens fa prejutjar l’obra en si, cosa que no passa amb els cotxes, que per televisió cada dia ens garanteixen tossudament una vida millor. La música, present a tot arreu, és com un soroll de fons que omple estadis.
