El passat on l’autor anònim situa l’aventura sentimental narrada a Història de Paris i Viana, l’època de Carlemany, és remot respecte de la data de la publicació: el manuscrit més antic conservat data del 1438, tot i que això no significa que en sigui l’origen, i els avatars textuals són massa enrevessats per centrar-nos-hi, però en el postfaci al volum hi figura prou informació per afigurar-nos les perquisicions dels medievalistes experts en l’assumpte, no gaire distants de les actituds pròpies dels detectius més competents. Bona part de l’acció de la novel·la, encara que el nucli central transcorri a França, es desenrotlla en terres llunyanes no exemptes d’exotisme —Constantinoble, Jerusalem, Tunis, Alexandria—, però serà en va acudir-hi a la recerca d’un bestiari fantàstic, inútilment estarem a l’espera de les aparicions de descomunals gegants malvats, de dragons malèfics i serps insidioses, i enlloc es recorrerà als encanteris i els poders de la màgia o la nigromància. L’únic extraordinari d’aquesta novel·la adorable que ara podem llegir traduïda al català actual gràcies a Gemma Pellissa Prades, que ja s’havia encarregat de dur a la llengua d’avui dos volums amb narracions de l’edat mitjana, La filla del rei d’Hongria i altres contes truculents i La comtessa fidel i altres amors tèrbols —aquí s’inclou aquella meravella de Bernat Metge titulada ‘Valter i Griselda’—, és la sobrietat moral, la prudència dins la valentia, la constància de la rectitud i la força de voluntat d’uns protagonistes que travessen cada pàgina sense que enlloc els tempti ni una sola debilitat transitòria, a pesar de la passió tempestuosa que els lliga i els uneix fins i tot des d’abans d’haver-se vist cara a cara.
Història de Paris i Viana
Anònim
Traducció i postfaci de Gemma Pellissa Prades
Cal Carré. 142 pàgines. 15,50 euros
